Skip to content

Si la perdo en un accident de trànsit: Què val la meva cama?

08/02/2012

El valor de la indemnització que rep la víctima d’un accident de trànsit és fruit d’un procés complex. Les resolucions judicials que precedeixen les indemnitzacions disposen d’un marc normatiu que, des de fa dos anys, revisa una comissió que presideix el catedràtic de la UdG, Miquel Martín.

Com una plaga, els cotxes van portar els accidents i, amb ells, els ferits i els morts. La valoració dels danys corporals, un concepte en què conflueixen les perspectives mèdiques i jurídiques, és encara més recent que la motorització, al nostre país. Es desenvolupa quan sorgeix la necessitat d’indemnitzar les víctimes dels accidents, i cal saber com fer-ho. Tanmateix, fins ara no s’ha reeixit en la manera justa de rescabalar les víctimes, o els seus hereus, del dany rebut. No fa tant de temps, fins a principis dels anys noranta del segle vint, els jutges, mancats d’un criteri unificador, concedien les indemnitzacions als afectats amb una gran disparitat de parer, és a dir, que per un accident que tingués per resultat unes lesions semblants, un jutge de Barcelona podia indemnitzar de manera molt diferent que un altre de Vigo, per posar un exemple. En un intent de resoldre la qüestió, la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’Ordenació y Supervisió de les Assegurances Privades, va modificar la Llei de Circulació de Vehicles a Motor i va incorporar un sistema de valoració dels danys corporals derivats dels accidents de circulació conegut popularment com a “barem”. El “barem” va resultar polèmic durant molts anys, fins que l’any 2000 el Tribunal Constitucional el va declarar constitucional en gairebé la seva totalitat. “A partir d’aquell moment es va començar a aplicar no només en els accidents de circulació sinó en altres camps”, explica el Dr. Miquel Martín, catedràtic a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona i president de la Comissió d’Experts que, creada per una Ordre Acordada dels ministeris de Justícia i Economia, estudia la reforma d’aquest sistema de valoració. L’expert adverteix, a més, de la importància de la qüestió, pel volum del parc de vehicles –de l’import de les indemnitzacions en depenen, en bona part, les anualitats de les primes de les assegurances– i per la quantia i les repercussions dels accidents de trànsit.

Advocat: què val la meva cama?

La Comissió d’Experts que estudia la reforma del “barem” ha estat creada per mirar de resoldre la problemàtica que genera la necessitat d’indemnitzar de manera justa les lesions que es produeixen després d’un accident de trànsit. “Fins ara –considera el catedràtic de la UdG– la llei no ha estat capaç d’indemnitzar degudament el lucre cessant”, la qual cosa fa referència al fet que, si bé la llei proposa unes taules en què es descriuen i puntuen uns danys corporals i les indemnitzacions que els pertoquen, aquesta no diferència suficientment entre el fet que el dany, posem per cas una cama que cal amputar, sigui la d’un administratiu o la d’un futbolista. No distingeix, doncs, el fet que algú pugui treballar sense aquell membre i el fet que sigui precisament, el membre amputat, un element decisiu en el seu quefer professional. Aquest és un dels cavalls de batalla dels afectats. que consideren que la indemnització ho hauria de tenir present. “Un dit petit pot semblar que no val gaire cosa, però preguntin-li, si el perd, a un pianista!”, il·lustra gràficament Martín. És cert que els darrers anys, una nova interpretació del Tribunal Suprem ha tendit a fer el sistema més equitatiu. Amb tot, els experts asseguren que les indemnitzacions encara infravaloren el lucre cessant de manera persistent. Encara un altre exemple: el barem actual disposa que un tetraplègic té dret a una cadira de rodes, però si el cas es dóna en un individu jove, és clar que en necessitarà més d’una al llarg de la vida però, ara per ara, quan se li espatlli la primera, les altres, se les haurà de pagar ell. Així doncs, Martín afirma que l’objectiu de la reforma és dotar la societat espanyola “del millor sistema que es pugui pagar”. I la tasca no és senzilla, perquè cal tenir presents tant els interessos de les asseguradores (pagar unes indemnitzacions molt elevades podria derivar en un increment de les primes de les pòlisses que els usuaris dels vehicles difícilment podrien assumir), com els dels damnificats, que volen veure totalment indemnitzats els danys soferts. És per aquest motiu que a la taula que presideix el catedràtic de la UdG s’hi asseuen els tècnics de la patronal de les assegurances, UNESPA, les associacions de les víctimes d’accidents de trànsit i representants del Consorci de Compensació d’Assegurances, de la fiscalia i dels advocats. Entre tots miren de trobar aquest millor sistema possible i, a més, harmonitzar-lo amb Europa perquè, avui, un mateix lesionat greu pot ser indemnitzat amb quanties tan diferents com són vuit milions d’euros a Alemanya, cinc a França, tres a Itàlia i, només un, a Espanya.

Redactaran un Llibre Verd i proposaran Girona per fer-ne un observatori

La col·laboració de Miquel Martín en la presidència de la taula es basa, d’una banda, en l’experiència acumulada pel professor en aquest camp, perquè a finals dels anys noranta va participar en el Projecte Busnelli-Lucas per a la redacció d’un barem europeu i perquè des de fa trenta anys treballa intensament en el sector de la responsabilitat civil. De l’altra, per la direcció que exerceix a l’Institut de Dret Privat i Comparat, diversos membres del qual, com són els Drs. Jordi Ribot, Albert Ruda i Josep Soler, també treballen en diferents àmbits de la responsabilitat civil, a través de diversos grups de recerca i projectes I+D finançats per organismes autonòmics, estatals i europeus, en aquest darrer cas, en estreta col·laboració amb diversos instituts internacionals de recerca amb seu a Viena.

La intenció de la comissió es abocar els acords a què arribin en un Llibre Verd que haurà de ser presentat al govern espanyol, perquè serveixi de base per a la necessària reforma. Martín explica que, un cop aprovada la reforma, caldrà la creació d’un “Observatori de l’Aplicació del Sistema de Valoració del Dany Corporal” i que, si obté el recolzament institucional necessari, proposarà que Girona en sigui la seu permanent.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: