Skip to content

Saida Palou obté un dels premis Ciutat de Barcelona

06/02/2012

La professora de la UdG Saida Palou ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona d’Història Agustí Duran i Sanpere per la seva tesi doctoral “Barcelona, destinació turística. Promoció pública, turismes, imatges i ciutat (1888-2010)”. Palou imparteix la docència a la Facultat de Turisme i al Màster en Turisme Cultural.

 

El 13 de febrer tindrà lloc l’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona. En l’apartat d’Història, Saida Palou (Avià, 1978), professora a la Facultat de Turisme de la UdG, ha obtingut un premi que el jurat, composat per Albert Garcia Espuche, Joaquim Albareda, Carme Molinero, Ricard Vinyes i José Enrique Ruiz Doménec ha acordat concedir-li per unanimitat.

Palou, diplomada en Educació Social a la UdG i llicenciada en Antropologia a la UB, ha concentrat part de la seva activitat, a més de la tasca investigadora i docent, en el Pla Estratègic de Turisme a Barcelona que, segons explica, “ha estat un projecte innovador, pioner al món, que ha tingut per objectiu iniciar la reflexió a l’entorn de l’encaix del turisme amb la ciutat”. Aclareix que la vocació per l’estudi del fenomen turístic va iniciar-se en el moment en què Llorenç Prats, que esdevindria director de la seva tesi Barcelona, destinació turística. Promoció pública, turismes, imatges i ciutat (1888-2010), li va proposar fer la recerca en aquest àmbit perquè “malgrat la importància del tema, el turisme de Barcelona havia estat un assumpte relativament poc atès des de les Ciències Socials”.

Uns patrons que es reprodueixen de forma invariable

“La manera com les institucions de promoció turística han tractat el turisme en el darrer segle descriu un patró que es reprodueix de forma invariable”. Aquesta és una de les principals certeses a les quals ha arribat la investigadora, després d’haver enllestit i defensat la tesi doctoral que acaba de ser guardonada amb un dels premis Ciutat de Barcelona. Un resultat que la sorprèn perquè, malgrat els canvis estructurals que han tingut lloc a la ciutat, demostra que, el turisme, tant abans com ara, ha estat entès com “un vector econòmic al mateix temps que una aportació de capital cultural i social per a la ciutat”. El fet que Palou hagi caminat per un terreny verge ha provocat que les visites als arxius fossin constants: “vaig esdevenir-ne un moble més”, explica amb una certa sornegueria. Ha hagut de treballar amb documents inèdits que dormien en capses que, sovint, ni tan sols havien estat inventariades, i repassar la premsa, dia per dia, per acabar topant amb “una història del turisme a Barcelona que era del tot desconeguda, perquè davant d’una manca de reflexió acadèmica, aquesta es duia a terme des de les pàgines dels diaris i les revistes, i havia estat oblidada”. Descriu el cabal d’informació que ha descobert com molt dens, per la qualitat i la quantitat de les idees i les propostes que s’hi expressen, amb la constant que el turisme sempre ha estat considerat un benefici per a la ciutat, com passava el 1906, quan uns regidors de l’ajuntament de la ciutat s’expressaven en aquests termes: “Y a Barcelona le interesa atraer el numeroso contingente de viajeros que van en busca de mejores climas, ó simplemente de los alicientes consecuenciales del cambio de ambiente y de horizontes; y ello, no solo por las ventajas materiales que ofrece la llamada industria de forasteros, fuente incalculable de riqueza para muchas poblaciones de Suiza, de Italia y de Francia, sinó más aún quizás, por lo mucho que el constante contacto con gentes de otras razas, de otras mentalidades, de otras aspiracions y conceptos de la vida ha de contribuir al refinamiento de nuestra existencia social, orientando cada vez más el alma vigorosa de nuestra Ciudad querida hacia su constante elevación á verdadera capital del Mediterráneo.”

Barcelona i el turisme, avui

Palou, però, discrimina entre un discurs que s’ha mantingut constant i l’evolució de la ciutat que ha passat de ser una metròpoli industrial i una altra de serveis en la qual, el turisme, ha passat a tenir un pes econòmic i social fonamental. “El turisme ha esdevingut una amenaça per a la ciutat perquè se’ns ha escapat de les mans”, una afirmació que fa referència al fet que només s’ha atès la promoció del producte –amb resultats més que evidents– però sense posar-hi cap límit, “sense que els organismes públics en fessin una gestió eficient”. Adverteix, però, que la reclamació d’una gestió pública eficaç, que vetllés per un límits clars i assegurés la qualitat i sostenibilitat de la ciutat com a destinació turística, tampoc no es nova, i que ja el 1908, la Sociedad de Atracción de Forasteros maldava perquè la cosa pública dissenyés una política turística de gran abast.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: