Skip to content

Xavier Graset: “Els que fan ràdio en castellà treballen amb més tranquil·litat, perquè no els cal reivindicar-se a cada moment”

30/01/2012

El periodista Xavier Graset ha explicat, en una conferència adreçada als estudiants del Grau en Comunicació Cultural de la UdG, els trets principals del comunicador radiofònic i la necessitat de l’existència d’una ràdio catalana “que dóna sentit a un espai de comunicació diferent”.


Xavier Graset (Vila-seca, 1963) dirigeix la tertúlia d’actualitat L’Oracle, a Catalunya Ràdio, emissora en la qual treballa des de 1987. El periodista va iniciar-se en la premsa i la ràdio local, una experiència que considera prou interessant, tant com per recomanar-la als estudiants del Grau en Comunicació Cultural que han seguit la conferència que el periodista ha impartit a la Facultat de Lletres de la UdG.
Graset ha volgut compartir la seva experiència laboral amb els estudiants per tal que, cadascun d’ells, n’extragués les seves pròpies conclusions. Des d’un bon principi els ha advertit que el bon comunicador ha de sentir el gust per l’experimentació i saber aplicar una certa ironia a la feina que, en cap cas, no ha de comprometre mai el rigor informatiu. Personalment, s’ha manifestat favorable a deixar-se dur i, deu ser per aquest motiu, que ha conreat el periodisme des de la ràdio, però també des de la televisió i la premsa, i en aquest cas, tant des de columnes periòdiques, com des de les pagines dels llibres (és autor de Bon Vent, Aznarografia, Tanta tinta t’unta i Tanta tinta tonta, entre d’altres títols).
És del parer que les relacions públiques són molt importants per al periodista. Ha posat l’exemple de la seva trajectòria a Madrid i el fet que, mentre va ser a la capital del Regne, va haver de lluitar perquè Catalunya Ràdio, l’emissora que representava, gaudís dels mateixos favors que les altres emissores estatals i no es veiés relegada al “galliner de les emissores regionals”. Ara bé, la corresponsalia comporta certs perills, que d’una banda provenen del fet que el periodista acaba per considerar que la seva notícia és la més important, o que, malgrat la renovació de continguts, l’estructura de la notícia segueix un clixé repetitiu i encasella el comunicador.
Graset, que durant catorze anys va interpretar el popular cambrer madrileny Manolo al programa El matí d’Antoni Bassas (del qual, a més, n’era el sots-director), ha considerat que fer ràdio en català dóna sentit a un espai de comunicació diferent que, a la vegada, construeix els seus referents –reals o de ficció– la qual cosa se li va fer molt evident els set anys que va viure a Madrid, especialment quan tornava a visitar la família i els amics i “de les telenovel•les que miraven a TV3, del seu imaginari televisiu, jo no ens sabia res.”
Ha considerat que cal motivar-se un mateix, que “no cal que espereu res de ningú, perquè la motivació que hi posareu moltes vegades no es veurà reflectida a la nòmina”, i per tant, ha aconsellat als estudiants que la feina de periodista la facin perquè és la que els ve de gust de fer.
El model de llengua a la ràdio
Respecte del model de llengua ha admès que” els que fan ràdio encastellà treballen amb més tranquil·litat, perquè no els cal reivindicar-se a cada moment”. Ha considerat que els periodistes que treballen a Catalunya Ràdio tenen “consciència nacional, com presumim que també la tenen els nostres oients”. Ha fet un inventari de les eines de les quals disposen els professionals de l’ens per expressar-se de manera correcta, entre els quals hi ha els manuals d’estil, la unitat d’assessorament i un servei d’escolta que elabora fitxes individualitzades amb l’objectiu de corregir la fonètica i eradicar els possibles barbarismes de la parla de cada locutor. Una llengua, però, que perquè no resulti encarada s’enfronta a la pressió d’assimilar noves paraules i conceptes que, de vegades, contraposa els partidaris d’un català més light o un altre de més hard. Malgrat tot, ha admès que bo i tenir una llengua plena de recursos, aquests “es veuen desplaçats per la força del castellà, dels seus parlants i dels seus mitjans.” Graset veu en les xarxes socials un element que ha trastocat encara més la situació del català, perquè han fet perdre autoritat lingüística a institucions com el IEC i, en aquest sentit, ha manifestat que “ara tots tenim un rei al cos, tothom pensa que pot dir-ho tot”.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: