Skip to content

Lluís Jou: “Mentre l’estat espanyol rebutgi la pluralitat lingüística interna serà difícil que Europa l’accepti”

30/01/2012

Lluís Jou va ser, del 1996 al 2003, Director General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, lloc des del qual va desplegar la llei de política lingüística del 1998. Ha vingut a la Facultat de Lletres per parlar de les transformacions del marc jurídic de la llengua als estudiants del Grau en Comunicació Cultural.


Lluís Jou (Sitges, 1955) ha descrit l’evolució del marc jurídic de la llengua catalana, des de la Transició fins l’actualitat, en una conferència que ha impartit als estudiants del Grau en Comunicació Cultural de la UdG. Jou ha destacat les diferents circumstàncies que al llarg de la dictadura franquista van provocar que (també un cop mort el dictador i iniciada la Transició) la situació del català fos molt greu degut a la marginació del seu ús a l’administració, a l’ensenyament i sobretot, “per l’aparició de la televisió que, per primer cop, va fer entrar el castellà a totes les cases de Catalunya”. Respecte de la Constitució del 1978, ha dit que “reconeix les llengües d’una manera estranya: diu que l’oficial és el castellà i, després de posar un punt com una casa, manifesta que les altres també poden ser-ho a les Comunitats Autònomes, als estatuts de les quals es manifesti tenir-ne”, per aclarir, a continuació, que la Constitució no declara la prevalença del l’oficialitat del Castellà, tot i que “els tribunals hagin extret que el castellà és obligatori per a tothom i les altres llengües no i, això, del text de la Constitució, no se’n deriva”.
El 1979, quan es promulga l’Estatut de Sau, es declara el català llengua oficial i, la lògica del terme, “presumia que tothom coneixia el català, la qual cosa aleshores era certament agosarada”. Jou ha volgut deixar clar que el concepte jurídic de llengua oficial ho és com qualsevol altre, “una construcció jurídicament semblant al concepte de propietat o el de matrimoni, tot i que amb la particularitat que la seva articulació és relativament recent” (que ha més l’ha contextualitzada en el procés històric en què es decideix, també, imposar una hora oficial, una moneda oficial, etc.). El procés de recuperació de la llengua el descriu, en aquells anys, com un intent de reequilibrar la posició de la llengua catalana i l’Estatut esdevé l’eina que permet legislar en favor del català.

De la llei de normalització lingüística del 1983 a la de Política lingüística del 1998
“La normalització és vista com un procés a termini que vol recuperar el català dels perjudicis que li havia infligit el franquisme”, ha explicat el ponent, a la vegada que ha descrit les tres qüestions fonamentals que regulava: l’ús del català a l’ensenyament, als mitjans de comunicació i a l’administració de la Generalitat. La llei va ser votada per una unanimitat que “només era aparent i que es va trencar de seguida que, el PSOE, al govern de Madrid, hi va presentar un recurs” (que es resoldria a favor de la Generalitat el 1986). La llei del 83, ha aclarit Jou, deixava oberta la possibilitat d’una escola en català i una altra en castellà. El mateix passava pel que feia referència als mitjans de comunicació públics, i és per aquest motiu que ha dit que va ser aprovada la llei, tot i que la realitat que se’n va derivar “podria haver estat una altra de molt diferent”. És a partir del 1985 que el govern català comença a tancar els models amb accions com l’exigència de conèixer el català per a tots els funcionaris de la Generalitat, tot i que les dites accions seran impugnades pel govern espanyol i es mantindran sense sentència –favorable, quan es dictarà, altra cop a la Generalitat– fins el 1991, la qual cosa significa que “el govern de Madrid, en defensa de la igualtat de l’espanyol, ha volgut establir limitacions a l’ús del català”.
La Llei d’Educació del 1992 ha estat una altra fita destacada per Jou, que ha fet referència al fet que en aquest cas no va ser impugnada pel govern de Madrid, sinó per un grup de pares d’una escola de Salou, que va iniciar un contenciós que es mantindrà viu fins el 1994, en què el Suprem tornarà a fallar en favor del govern català. Finalment, la Llei de Política Lingüística del 1998 “té la pretensió de desplegar la totalitat de l’article tercer de l’Estatut d’Autonomia” i, bàsicament, buscava establir amb claredat els conceptes de llengua pròpia i llengua nacional, tancar el model de l’ensenyament, fixar l’ús en l’administració i els mitjans de comunicació i, fins i tot, regular-lo en els establiments comercials, la qual cosa era inèdita. La filosofia que el guiava va ser la de “protegir el català en tant que llengua que des del punt de vista demogràfic i polític està en desavantatge amb el castellà.”
Malgrat una tramitació llarga i carregosa que ha estat descrita, gairebé, com un pugilat amb Madrid, Jou s’ha mostrat optimista perquè “els estudis estadístics permeten veure que hi ha una evolució favorable en l’ús del català, que són anecdòtics els que parlant en català als pares decideixen parlar en castellà als fills i, que en canvi, cada cop són més els que parlaven castellà amb els pares i parlen català amb els fills”. Pel que fa a les repercussions de la sentència de l’Estatut en el marc jurídic de la llengua, ha explicat que “l’Estatut pretenia donar seguretat a la llengua, però ha trencat l’equilibri i ha proporcionat munició als que li van a la contra”, a la vegada que ha considerat desafortunada la substitució del terme” normal”, per “preferent”, en la redacció de l’article 6 de l’Estatut del 2006.
Respecte de l’ús del català a les institucions compartides, com ara els parlaments espanyol o europeu, ha considerat que, per respecte democràtic, el català hauria de tenir un tractament diferent i que el problema de fons és que “mentre l’estat espanyol rebutgi la pluralitat lingüística interna serà difícil que Europa l’accepti”.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: