Skip to content

Josep Maria Muñoz: “L’esmicolament dels estudis d’Humanitats és un error que hem de corregir”

30/01/2012

El director de l’Avenç, Josep Maria Muñoz, ha explicat en una conferència adreçada als estudiants del Grau en Comunicació Cultural de la UdG, els diferents processos de transformació social dels darrers anys i els esforços que ha fet la publicació que dirigeix per adaptar-se als temps i a les necessitats dels lectors.


“L’Avenç és el resultat d’una aventura editorial que comença a les aules de la Facultat d’Història de la UB l’any 1976”. Aquest ha estat el punt de partida de la conferència que Josep Maria Muñoz, director de l’Avenç, ha impartir als estudiants del Grau de Comunicació Cultural de la UdG que, a més, ha servit per cloure un cicle que ha dut a les aules de la Facultat de Lletres els protagonistes de l’actual moment editorial i mediàtic del país.
Muñoz, historiador i autor de la premiada biografia de Jaume Vicens Vives, ha fet servir l’Avenç per fer una crònica dels darrers trenta cinc anys de vida política i cultural del país. Ha destacat les profundes diferències que ens separen del moment fundacional que van fer viable el naixement de la publicació, amb unes complicitats avui impossibles de recuperar. Com semblava que demanava el país, la revista va pretendre revisar la història per enllaçar amb el passat, “perquè els seus impulsors consideraven que el franquisme no era sinó un tall brutal en la continuïtat històrica del país i que calia recuperar una tradició catalanista que servís d’ensenyament per al present.” Ha argumentat que fins i tot el nom de la publicació va respondre a aquest desig de recuperació, perquè prové d’una revista que havien editat els joves modernistes al tombant del segle XX.
“La de finals dels setanta era una revista feta per universitaris, no per periodistes, la qual cosa és interessant perquè demostra que en aquells anys els historiadors tenien una veu pública en la societat que avui no tenen”, ha assegurat Muñoz, a la vegada que ha explicat que un dels cavalls de batalla –en els orígens de la publicació– va ser el fet que els acadèmics sabessin trobar el to adequat per arribar al lector, un to que ha definit com “d’alta divulgació”.
De l’efervescència al desencís
“Després d’un primer període d’efervescència, la Constitució del 78, l’Estatut d’Autonomia i, sobretot, les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, que va guanyar la dreta de manera inesperada, van provocar un aterratge en la realitat i l’evidència que el consens que s’esperava del catalanisme s’havia trencat”, la qual cosa va tenir conseqüències directes en la revista perquè, segons el seu director, “l’Avenç va situar-se al nord de la Plaça de Sant Jaume”. Ha afegit que el trencament polític duia afegit un trencament cultural del qual la publicació en va ser protagonista a través de les polèmiques historiogràfiques que va acollir. De tota manera, i sense que es dubtés del seu rigor, “va ser bandejada com una publicació de gremi que no aconseguia arribar a un públic ampli”, un període que va travessar als anys vuitanta i noranta.
No és fins l’any dos mil que Josep Maria Muñoz no es fa càrrec de la revista amb la voluntat de renovar-ne els continguts i donar entrada, tant a noves mirades, com a diferents gèneres periodístics. “Vam treballar per renovar l’Avenç i ho hem aconseguit, tot i que no hem comptat amb el suport de cap capital”, ha manifestat. S’ha declarat seguidor de la tradició historiogràfica marxista britànica, “entre d’altres coses pel seu profund coneixement de la literatura, una cosa que els d’aquí no tenien”. Ha assegurat que els vincles entre la literatura i la història sempre han existit i que en la nova etapa els han volgut reforçar, perquè “ficció o no ficció, tot té a veure amb històries que ens atrapen”. Tot plegat per descriure una publicació que avui arriba al quiosc amb un ventall molt ampli d’interessos que ha sabut recuperar la transversalitat fundacional i amb uns continguts que apunten cap a uns públics complexos.
Finalment, Muñoz s’ha manifestat contrari a l’actual esmicolament de les Humanitats, afectades per l’influx de les disciplines tècniques i científiques, i ha advertit que deixar-se endur per aquesta influència “és un error que hem de corregir.”

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: