Skip to content

Joaquim Maria Puyal: “Tenim molts reptes, poques propostes i una situació crítica.”

30/01/2012

Joaquim Maria Puyal ha estat presentat com a “mestre” per Narcís Iglésias, coordinador del cicle de conferències “La llengua, avui: reptes i propostes actuals”. L’home del “Futbol en català” ha assegurat, en la seva visita a la UdG, que els temps que corren no són bons per a la llengua.


Joaquim Maria Puyal (Barcelona 1949) ha impartit una conferència que s’ha convertit en una lliçó magistral i, encara més, en un exemple de compromís amb la llengua catalana. El veterà periodista s’ha mostrat complagut de ser a la Universitat, un lloc del qual ha dit que en sortiria més enriquit que no pas havia entrat, al mateix temps que remarcava que l’experiència no serveix si no hi ha la voluntat de traspassar-la. Després d’advertir, però, que allò que anava a dir no ho diria en nom de cap institució –Puyal és membre de la Secció Filològica de l’IEC– sinó que es disposava a parlar a títol personal –és doctor en filologia romànica– ha criticat els que s’amoïnen poc per la forma del discurs, perquè “menystenen la retòrica audiovisual”.
Guanyar per existir
“Tenim molts reptes, poques propostes i una situació crítica”, ha dit, una afirmació que ha volgut contrastar amb l’escenari del 1968, quan va començar a fer ràdio, que el català es parlava als patis de les escoles i el castellà a les aules, “a l’inrevés del que succeeix avui”. Es va decidir per la seva llengua perquè “parlar en català a la ràdio era una aposta guanyadora, perquè ho teníem tot, i perquè si no guanyem, no existim”. Puyal ha desplegat una panoràmica de la seva carrera i ho ha fet com una excusa amb la qual denunciar l’actual situació de la llengua,  que no li agrada perquè “no vull assistir a un procés de degeneració cada dia més accelerat i, a més, ser-ne còmplice”. S’ha mostrat punyent quan ha advertit que “la independència lingüística no la dóna ningú i la gent no la pren, i no ho comprenc.”
Ha defensat que “l’entreteniment és la condició del comunicador, no l’objectiu” i ho ha exemplificat, quan ha fet que el seu discurs desfilés cap al món del futbol fins arribar al punt que ha cantat un gol de Messi per, després dels aplaudiments espontanis del públic que omplia la Sala de Graus, recuperar el to professoral amb què havia començat. La pirueta l’ha utilitzada per alliçonar els assistents amb un bon consell de mestre: “el comunicador no pot perdre mai el control del discurs”.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: