Skip to content

Joan Ventura: “Hem intentat expandir un model de premsa comarcal que abastés tot el territori nacional, i hem fracassat.”

30/01/2012

Joan Ventura dirigeix el setmanari “Presència”, que distribueix setanta mil exemplars encartats als diaris “El punt”, “El 9Nou”, el “Diari d’Andorra” i el “Diari de Balears”. Ha resumit, en una conferència a la Facultat de Lletres, la crítica situació que viu la premsa comarcal, “que no difereix gens de la de la premsa general”, ha afegit.


“Hem intentat expandir un model de premsa comarcal que abastés tot el territori nacional, i hem fracassat”. Amb aquesta concisió, com la que es demanaria al cirurgià que ha de taponar una hemorràgia, Joan Ventura, director de Presència, ha volgut descriure la situació del grup de comunicació Hermes, propietari de El Punt, el mateix dia en què l’empresa presentava un nou ERO que afectava vuitanta-sis treballadors. I és que si fa un parell d’anys el grup donava feina a cinc-cents professionals, després d’aquesta nova reestructuració la xifra amb prou feines depassarà els dos centenars.
Ventura ha prosseguit amb la dissecció: “Vam decidir de publicar diferents edicions per intentar acostar-nos al màxim als lectors. A la pràctica s’ha demostrat que les vendes no compensaven econòmicament el fet de tenir redactors escampats pel territori; es va intentar una sindicació de recursos amb altres elements de la premsa comarcal però no es va reeixir, amb el resultat que ara estem tots fotuts; només han calgut quatre sacsejades per mostrar el panorama que tenim.”
El periodista ha explicat, amb dades a la mà, que la difusió de la premsa comarcal està estancada, un fenomen al qual la premsa generalista no és aliena. Ha considerat que la gratuïtat amb què els diaris ofereixen les notícies a través d’internet és una, sinó la més important, de les causes, perquè “no pot ser que un mateix diari es faci en paper, perquè té un cost brutal i, a la vegada, regali la informació per internet”. Ara bé, també ha reconegut que les capçaleres comarcals no han estat capaces de ser competitives al quiosc, perquè no han sabut presentar una oferta atractiva, a diferència dels diaris generalistes, que sí que n’han sabut (tot i que els ha acusat de practicar fórmules encobertes de difusió per augmentar-la: “a la pràctica regalen diaris”, ha dit). Ara bé, ha considerat que la premsa comarcal ha tingut el mèrit “d’haver obligat els grans mitjans escrits del país a introduir edicions en català per tal de ser més competitius. ”Tanmateix, ara, “ja no és qüestió d’ofertes, sinó de la crisi,” ha prosseguit.
Un futur incert
Davant un públic format per estudiants universitaris, ha admès que els lectors de diaris envelleixen i que “vosaltres –referint-se als joves presents– no compreu diaris perquè teniu uns altres models d’informació”, per admetre que “som al final d’una etapa”. La rendibilitat dels mitjans, en general, depèn de la publicitat i els ingressos que proporcionava han disminuït de manera important. El grup Hermes assegurava un 65% dels seus ingressos amb la publicitat; en canvi, amb la situació actual estan en un 33%, “i continuen baixant, perquè a la caiguda del client comercial s’hi ha de sumar la de l’institucional”. Ha fet broma quan ha parafrasejat un col•lega francès el qual, a la pregunta “cap a on va la premsa?” responia amb un “cap al cementiri”. Amb tot, ha valorat que l’opció d’acomiadar periodistes i suprimir corresponsalies es tradueix en una minva de la qualitat informativa, tot i que el preu del producte es manté. Ha remarcat que la premsa ha de saber trobar el seu espai, un nou model, amb més qualitat que faci que el lector en recuperi la confiança. “Cal un ús intel•ligent de les noves tecnologies”, ha assegurat. De tota manera ha confessat que el nou model encara no l’ha trobat ningú i que internet encara no proporciona prou recursos perquè “no aconseguim que els usuaris estiguin disposats a pagar”. Per acabar, Ventura ha fet una defensa aferrissada de l’ofici de periodista, perquè ser-ho “no és enganyar, ni transgredir, ni calumniar, que és el que moltes vegades es fa”. I és que, a la fi, de periodisme només n’hi ha de dues menes: “el bo i el dolent”, ha conclòs.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: