Skip to content

Daniel Casals: “El llenguatge col·loquial de TVC és una varietat inventada per a la”

30/01/2012

Daniel Casals, professor de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, va voler oferir una panoràmica de la llengua catalana als mitjans de comunicació durant el franquisme i la posterior democràcia.

Daniel Casals va començar parlant d’alguns programes radiofònics dels anys 60 en els quals el català s’utilitzava bàsicament per als espais de temàtica folklòrica. No va ser fins al 1974 que es van desenvolupar alguns espais radiofònics dedicats exclusivament a la llengua, com ara una secció de Dietari (1974-1977) dirigit per Alfons Quintà, o el Curs de català (1969) a càrrec de Miquel Arimany, ambdós programes emesos a Ràdio Barcelona.
Pel que fa a la premsa, Casals va mostrar algun fragment de les revistes Tele/Estel i El Correo Catalán (1969-1975) que incloïen les seccions «Aclariments lingüístics» i «Lecciones de catalán para todos», respectivament, i que tenien una voluntat clarament formativa.
A partir de l’any 1976, el català comença a dominar com a eina vehicular en les emissions radiofòniques, com passa a Ràdio Barcelona (1976-1985) amb la tasca d’un jove Puyal per a la retransmissió del futbol en català i la tasca –no menys important– de Joan Mir com a assessor lingüístic i amb el naixement de Catalunya Ràdio l’any 1985.
Ara bé, en plena democràcia va sorgir el problema de quin model de llengua oral s’havia d’utilitzar a la ràdio. D’aquí va néixer la polèmica entre els heavies i els lights, és a dir, entre aquell sector que se cenyia a la norma fabriana però que proposava una llengua prou flexible per tal de poder adequar-la als mitjans de comunicació (els heavies) i el sector que optava per transgredir la norma i es basava en una divergència de criteris (els lights).
El conferenciant va acabar parlant del model lingüístic de Televisió de Catalunya, que proposa un model fidel a la normativa, composicional –és a dir, on tenen cabuda les diferents varietats diatòpiques–, i capaç de donar solucions a registres diferents (renecs, neologismes, tecnicismes, etc.). Per acabar, Casals va mostrar com en determinades telesèries de TV3 hi ha clarament una voluntat intervencionista de la llengua, encara que a vegades s’allunyi de la nostra realitat.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: