Skip to content

Biel Mesquida: “La llengua catalana és inacabable”

30/01/2012

Biel Mesquida ha participat, a la Universitat de Girona, en el cicle de conferències “La llengua, avui: reptes i propostes de futur”. Ha demostrat, amb l’humor i el color que el caracteritzen, que és un escriptor que –com ha defensat Mita Casacuberta–es resisteix, entre d’altres coses, a la calcificació en gèneres.

 


Biel Mesquida (Castellò de la Plana, 1947) ha començat per acotar el territori físic de l’acte com “un espai íntim entre valtros i jo”. Un territori, que és també el de la literatura, en què ha defensat l’accent –els accents– que se sobreposa a la pell, a la pell de Mesquida, “des de que encara era un fetus”, per la qual cosa, ha advertit que “vos xerraré en sa meua llengua casolana”, que l’ ha definida com una atmosfera lingüística que li ha donat conèixer “la riquesa de músiques verbals que conté”.
Però xerrar no és escriure i, com a escriptor, s’ha declarat captiu del llenguatge. “Escriure és qüestió d’ensumar, tocar, acaronar… ser una gran orella”, ha dit. Ha descrit l’esforç que aboca en l’escriptura i el mètode que segueix per trobar les paraules, perquè no té el do de l’espontaneïtat (“Ja m’agradaria ser dels que escriuen a la primera!”) i, és més, ha previngut el públic contra els que afirmen ser espontanis. No ha amagat que, de vegades, li cal corregir molt i, en aquest sentit, ha defensat el fet d’escriure a mà i, a més, amb ploma (“En tinc unes trenta-cinc”), com un mecanisme que li permet controlar les successives revisions. Ha defensat amb vehemència la necessitat de “tensar” les paraules abans d’escriure-les (“els proporciono escaires, les faig punta…”), perquè considera que allò que té importància és la forma i no uns continguts que “són els mateixos des dels temps dels Sumeris; sempre contem el mateix, d’Homer a Corin Tellado, parlem d’odi, d’amor, de la mort; el que passa és que els hexàmetres d’Homer són una meravella i la prosa de Corín Tellado una merda!”.
Seguidament, l’autor de l’Adolescent de sal ha fet un passeig per la seva trajectòria vital, ha identificat algun dels presents a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres com a membres del jurat del Prudenci Bartrana que, el 1972, va premiar la seva novel•la. També, ha recordat que es va llicenciar en Biologia, que està agraït a la ciència (des del 1980 va coordinar la secció de Ciències Naturals de la Gran Enciclopèdia Catalana), però que també assistia a la Facultat de Filosofia i Lletres a classes d’estètica amb José Maria Valverde o compartia copes de ginebre amb el poeta Gabriel Ferraté. Enmig de constants referències –expressades amb jocosa virulència– a la situació política actual i, a la voluntat de limitar la presència del català que manifesta el govern autonòmic balear, ha recordat els que considera els seus primers mestres: Miquel Forteza, Miquel dels Sants Oliver, Salvador Galmès, del qual ha llegit un paràgraf per, davant el goig que li produïen les paraules, afirmar que “la llengua catalana és inacabable”.
Per cloure l’acte Mesquida ha revelat el títol de la seva darrera novel•la, que apareixerà abans de Sant Jordi, que ha definit com un text “anticomercial” i que durà per nom Llefre de tu.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: