Skip to content

Albert Pla: “En la normativa actual de la llengua, una part de nosaltres, no hi acabem de creure”

30/01/2012

Albert Pla és el responsable lingüístic del diari “Ara” i ha estat un altre dels ponents del cicle de conferències “La llengua, avui: reptes i propostes actuals”. Ha exposat, davant professors i estudiants del grau en Comunicació Cultural, els seus dubtes sobre la capacitat de la llengua catalana normativa per satisfer les necessitats comunicatives dels mitjans.

Albert Pla (Barcelona, 1959) és l’actual responsable lingüístic del diari Ara. Va començar fent-hi la columna de llengua “Un tast de català” i ara hi publica de dilluns a divendres la columna “Esmolet de paraules” i els caps de setmana els “Retrats que parlen”. Durant 25 anys va ser el cap de llengua del diari Avui, on escrivia la columna “Català a la terrasseta”. Llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, ha centrat la vida professional en l’ús del català des dels vessants de l’ensenyament –del 1994 al 1997 va ser professor associat de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB–, el món editorial i el doblatge. Ha publicat els llibres Això del català (Columna, 2010), en el qual proposa revisar i posar al dia la normativa de Fabra a la llum dels problemes que provoquen algunes de les seves propostes, i Un tast de català (Columna, 2011), que és un recull de les columnes de llengua publicades a l’Avui i l’Ara.
El català normatiu posa en dificultats l’escriptura periodística
A la conferència “El model de llengua a la premsa actual”, Albert Pla ha exposat les limitacions amb què es troba com a professional de la correcció per adaptar la llengua normativa a les necessitats ben vives d’expressió que tenen els mitjans de comunicació. Fet i fet, el coordinador del cicle de conferències, Narcís Iglésias, l’ha presentat com “un professional de la llengua que a través del diari en què treballa veu com neixen noves necessitats comunicatives del català”. Pla, que ha explicat que no hi ha un únic model de llengua, ha manifestat que la pressió constant dels correctors proporciona unitat al model de llengua dels mitjans de comunicació. En una aproximació diacrònica, ha descrit els diferents models de llengua que han estat utilitzades pels mitjans, des de la Transició fins als nostres dies. Així doncs, ha qualificat el model de les primeres emissions de Radio 4, de les emissions de Miramar de TVE i del diari Avui com a “despòtic i il·lustrat que pretenia ensenyar català més que informar”. Una situació que va provocar la reacció d’un grup de lingüistes que, des dels diferents mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Catalunya Radio o TV3 entre d’altres) van transgredir-lo cap a models més flexibles. Un model més flexible al qual, recentment, s’hi ha sumat La Vanguardia i Ara. En canvi, és del parer que el diari El Punt/Avui o Vilaweb han mantingut un model “noucentista”.
“Amb tot –ha prosseguit– existeix una certa coordinació entre correctors”, perquè es posen d’acord en qüestions de terminologia, interpretació de neologismes o “per saber com cal escriure els noms dels ministres grecs, que és notícia ara, amb la crisi del deute”. De tota manera, les diferències més acusades, entre uns i altres, ha dit que cal buscar-les entre els mitjans que escriuen en castellà i confien la traducció a un giny i els que escriuen, només, en català.
Dependència dels equips de correctors
Tal com van fer els noucentistes, Fabra va pensar que el català normatiu s’escamparia entre la societat a partir de la llengua literària, la que s’escriuria als llibres. Faltaven encara uns quants anys per a l’aparició de la primera emissora de radio a Barcelona (que proposaria un nou model de comunicació i, per tant, de llengua) i un fet encara més imprevist, i no menys transcendent per a la llengua: la Guerra Civil. Aquests fets han estat assenyalats per Pla com a crucials per al desenvolupament de la normativa, perquè els successors de Fabra, a la postguerra, “es tornen dogmàtics”. Per tant és aquest dogmatisme el que explica, segons el corrector del diari Ara, “que hi hagi una gran dependència dels equips de correctors, perquè alguns aspectes de la normativa es remunten al segle XV”, i ha fet referència a qüestions com la prohibició de l’ús del –lo neutre que, ell, hauria estat partidari d’acceptar. En conseqüència, considera que el model lingüístic de la premsa ha perseguit, tant com ha pogut, la flexibilització de la norma per poder aplicar-la a uns mitjans per als quals no ha estat pensada, tot i que en un moment o altre acaba per topar amb el “pinyol normatiu que ningú no gosa transgredir”. Albert Pla ha acabat per admetre que, en la normativa actual, “una part de nosaltres no hi acabem de creure”.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: