Skip to content

“Per Déu i per la ciència”. Jordi Bohigas defensa la seva tesi doctoral

12/05/2011

Jordi Bohigas ha defensat la tesi doctoral “Per Déu i per la ciència”. L’església a la Catalunya de la restauració, que representa una aportació decisiva per a la comprensió de la relació entre ciència i religió.

La tesi de Jordi Bohigas, que ha dirigit Joaquim M. Puigvert, pretén donar resposta a tot el seguit d’interrogants que el redactor es va plantejar en el seu moment, quan va publicar un estudi sobre el naturalista, erudit i sacerdot Norbert Font i Sagué (1873-1910), i que l’ha dut a rebatre idees preconcebudes sobre les relacions entre la ciència moderna i l’Església Catòlica a la Catalunya contemporània. Diferents tòpics havien trobat el camp adobat davant el buit historiogràfic existent i la força del mite de guerra o warfare. “D’entrada, la idea d’enfrontament ja no concordava amb el fet que ens trobéssim davant trajectòries de científics catalans de la segona meitat del segle XIX que feien compatible la seva condició religiosa com a seglars, amb la pràctica científica”, explica Bohigas. Però, a més, la naturalesa mateixa dels dos bàndols en confrontació eren prou diferents com perquè s’hi pogués establir un combat. “Ni ciència ni Església són compartiments estancs, tal com les visions essencialistes poden fer pensar, ni les fronteres entre una i l’altra són rígides”, prossegueix l’investigador.

En el període estudiat, que coincideix gairebé sencer amb el temps de Lleó XIII, hi ha un cert consens en un sector de l’església que es proposa i planteja com portar a terme la recristianització de les ciències. L’apologètica científica es mostra enmig d’un gran combat entre les forces del mal, de la revolució –racionalistes, lliurepensadors, materialistes científics, protestants– escudats en els suposats avanços d’una ciència que pretenen monopolitzar, i les del catolicisme. “En el fons, aquesta apologètica, com hem pogut veure, presenta la mateixa idea de conflicte que els seus detractors, en veure’s enmig d’un combat que és sobretot metafòric, que es manifesta amb la utilització d’un vocabulari bèl·lic en el qual es parla poc, ben mirat, de ciència”.

Bohigas defensa que no estem en condicions de poder avaluar l’acció científica de l’Església, o l’impacte del catolicisme en general sobre la ciència i la cultura científica catalana; molt menys es pot elaborar un relat definitiu de les relacions entre ciència i religió a Catalunya durant el període de la restauració. Sí, però, admet que la tesi que ha defensat dona pistes perquè el lector pugui fer-se la seva valoració de la contribució eclesiàstica, així com es mostren algunes característiques d’aquestes relacions, a més de confirmar o desmuntar algunes de les hipòtesis de partida.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: