Skip to content

Creació de la Càtedra de Malalties Cardiovasculars de la UdG

04/03/2011

El Consell de Govern de la UdG ha aprovat la creació de la Càtedra de Malalties Cardiovasculars que té, entre altres, l’objectiu de plantejar estratègies per millorar la detecció, la prevenció i el tractament de les malalties associades a la mort sobtada.

La mort sobtada d’un esportista d’elit té un gran impacte social. Amb la tragèdia es renova un debat que se centra en si es fa prou per detectar les persones amb risc de mort sobtada, si caldrien millors controls i, sobretot, per la causa genètica de molts casos, si caldria fer estudis genètics als esportistes. No obstant, el fenomen no fa sinó proporcionar visibilitat a una recerca que ve de vint anys enrere.

La recent creada Càtedra de Malalties Cardiovasculars, que compta amb el suport econòmic de La Caixa i de la Fundació Girona: Universitat i Futur, basarà la seva estratègia tant en l’organització d’actes de divulgació i conscienciació dels ciutadans sobre la mort sobtada i la seva prevenció, en la promoció i la col•laboració en màsters i postgraus nacionals i internacionals, com en l’organització de seminaris i conferències per part d’experts de prestigi reconegut i en el finançament de beques per a estudiants de medicina de la UdG que s’especialitzin en la temàtica d’estudi del nou centre.

El Dr. Ramon Brugada, director de la Càtedra
El seu director, el doctor Ramon Brugada, delegat de la rectora per als estudis de Medicina, cardiòleg de l’Hospital Josep Trueta i director del Centre de Genètica Cardiovascular (CGC) UdG-IDIBGI, destaca que “la contribució dels científics del CGC en l’àmbit de les canalopaties cardíaques humanes ha estat àmplia en els darrers quinze anys i els estudis genètics han estat una línia clau de la recerca”. Entre els resultats de la dita recerca cal destacar la identificació, el 1997, del primer locus genètic de la fibril•lació auricular familiar, del primers defectes genètics causants de la síndrome Brugada el 1998, del primer defecte genètic de la síndrome de QT curt el 2004 i, el 2008, de la primera mutació amb augment de funció associada a la fibril•lació auricular familiar. Brugada aclareix que els esforços de recerca en genètica se centren en la caracterització d’aquestes i altres entitats relacionades amb la mort sobtada (MS), que abasten des dels aspectes més bàsics fins als més clínics.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: