Skip to content

La pagesia pobra va ser transcendent en els canvis socials dels segles XVIII i XIX al Baix Empordà

03/03/2011

La tesi doctoral d’Eulàlia Esteve s’aproxima a les transformacions socials i agràries viscudes a la comarca del Baix Empordà durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, i estudia amb detall els oficis relacionats amb la terra.

La investigadora de la Universitat de Girona, Eulàlia Esteve (La Bisbal d’Empordà, 1979), explica que “la pagesia pobra va tenir un paper més important del que se li ha atorgat històricament en els canvis socials i agraris produïts durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX”. L’estudi ha estat dut a terme a partir de l’anàlisi de dos tipus de documents: els inventaris post mortem i els capítols matrimonials. A partir de les fonts, Esteve ha analitzat la complexitat dels oficis, l’evolució, els canvis en la manera d’anomenar-los i, també, ha revelat algunes transformacions significatives, tant pel que fa al volum de terres, com a la quantitat d’habitacions dels habitatges o dels articles de consum.

 

Inventaris “post mortem” i capítols matrimonials

Així mateix, l’estudi dels inventaris post mortem i dels capítols matrimonials ha aportat dades molt importants sobre el que la documentació notarial de finals del segle XVIII anomenava treballadors. Les fons consultades aporten informació de localitats com La Bisbal d’Empordà, Calonge, Corçà, Cruïlles, Palafrugell, Pals, Palamós, Peratallada, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí i Vulpellac, entre d’altres que formen una llista de, gairebé, 25 municipis. La tesi, que ha estat dirigida per la Dra. Rosa Congost, du per títol Homes, terres, cases i masos del Baix Empordà. Estudi de les transformacions socials als segles XVIII i XIX i ha posat de manifest que, durant la segona meitat del segle XVIII, un nombre considerable de treballadors va fer créixer de manera sensible el volum de terres conreades, va diversificar-ne els conreus i va augmentar el nombre d’habitacions de les seves cases.

Promotors de la desaparició del guaret i l’alternança de conreus

A més, l’estudi dels objectes d’ús quotidià amb què convivien, dels instruments de treball i dels animals descrits als inventaris, revelen un enriquiment relatiu dels membres d’aquest col·lectiu. Els resultats contribueixen a entendre el grup dels pagesos pobres com promotor d’algunes de les transformacions agràries més importants del segle, com la desaparició del guaret i l’alternança de conreus. Un altre aspecte interessant que revela Eulàlia Esteve, a partir de la documentació amb què ha treballat, és l’aparició del col·lectiu dels menestrals. Els inventaris post mortem també revelen que tant en el cas dels treballadors com dels menestrals de mitjan segle XIX, hi ha una certa disminució d’eines, d’animals, camises, llençols o coberts. Tanmateix, s’ha trobat dades, als capítols matrimonials, que mostren diversos menestrals i treballadors que fan entrega d’uns dots que són característics de les classes mitjanes, cosa totalment impensable en els períodes anteriors. En resum, ambdues fonts utilitzades han posat al descobert un col·lectiu, el dels treballadors, posteriorment menestrals, que sembla que va tenir més importància de la que tradicionalment se li havia atribuit, en el conjunt de la societat, i en les transformacions que es produïren durant els segles XVIII i XIX.

Imatge: “Sembrant patates”, de Jean-François Millet

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: