Skip to content

L’exposició de la col·lecció de tapissos flamencs de la Seu Vella de Lleida, comissariada per un professor de la UdG

06/05/2010

Gairebé després de vint anys de treballs, la restauració dels tapissos flamencs del Capítol Catedralici de Lleida ha arribat a la seva fi. Amb aquest motiu, la col·lecció s’exposarà a partir del dia 6 de maig a la Seu Vella de Lleida. L’exposició l’ha comissariat el professor d’història de l’art modern de la Universitat de Girona, Joaquim Garriga, membre del Grup de Recerca Història de l’Art Modern de la UdG del qual també formen part altres professors, com Joan Bosch i Francesc Miralpeix. Els treballs de restauració dels tapissos, la majoria realitzats a l’IRPA de Brussel·les, així com l’exposició, han estat finançats per la Fundació La Caixa, el Museu de Lleida i el Consorci del Turó de la Seu Vella. Cal afegir que una mostra d’aquesta col·lecció lleidatana –sis peces–, ja es donà a conèixer l’any 1992, en una exposició també celebrada a Lleida i que fou comissariada pels esmentats Joan Bosch i Joaquim Garriga.

A l’exposició actual s’ensenya la col·lecció de tapissos flamencs formada en el segle XVI, per primer cop al complet, tal com ha arribat fins als nostres dies. De les vint peces que el Capítol de la Seu lleidatana tenia aplegades l’any 1588, segons un inventari documentat per Carme Berlabé, conservadora del Museu de Lleida i estudiosa de la col·lecció, avui n’han sobreviscut quinze en el mateix patrimoni del Capítol –des del 2001 estan en dipòsit al Museu de Lleida– i dos tapissos més, que foren alienats prop de 1920, s’han localitzat recentment en altres indrets. Un es conserva al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, procedent de l’antiga Junta de Museus –i abans de la col·lecció Plandiura. L’altre, que abans de 1920 va ser dividit en dues porcions separades i entrà en el comerç antiquari manipulat com si es tractés de dos tapissos independents, avui es conserva en dues col·leccions diferents: una part –el terç esquerre– és al Museu del Castell de Peralada i l’altra –els dos terços restants– és a la Fondation Toms Pauli de Lausana. Gràcies als propietaris actuals, que han cedit les obres per a l’exposició, es podrà veure l’antiga col·lecció cinccentista tal com les recerques històricoartístiques l’han pogut reconstruir fins avui, amb disset dels vint tapissos originaris. I es podrà veure, excepcionalment, en el marc arquitectònic monumental de la Seu Vella, el mateix edifici i institució de culte al servei de la qual foren aplegats els tapissos.

Les disset obres exposades s’han agrupat per ordre cronològic de la seva producció –que permet apreciar l’evolució tècnica i estilística de les tapisseries al llarg del segle XVI–, en un recorregut que també es compagina amb les sèries o seqüències iconogràfiques que integren. El tapís més antic de la mostra, donat a la Seu pel degà Francesc Soler el 1514, és una manufactura de Brussel·les d’entorn de 1500, d’una sèrie sobre “Vicis i Virtuts” que representa la paràbola evangèlica del “fill pròdig”. El segueix un grup de cinc tapissos, donats pel bisbe Jaime Conchillos el 1536, la majoria dels quals tenen temàtica mitològica. Semblen teixits en un taller brussel·lès d’entorn 1500-1510, amb cartrons que se solen atribuir a Jan van Roome. A continuació ve el tapís de l’Hivern (octubre, novembre i desembre) –dividit en dues parts com a dues peces independents: una amb el mes d’octubre, i l’altra amb els de novembre-desembre–, que correspon a una sèrie de quatre unitats dedicada a les “Dotze edats de l’home (Primavera, Estiu, Tardor i Hivern)”, de taller brussel·lès i cartronista desconeguts, de prop de 1525-1528. La sèrie següent narra la història bíblica de “David i Betsabé” i conserva cinc tapissos dels sis que llegà el bisbe Ferran de Loaces el 1549. Porten la marca de la ciutat de Brussel·les –com ja era preceptiu des de 1528– i el monograma d’un taller desconegut, igual que el cartronista, però la manufactura es pot situar entorn de 1530-1540. L’última sèrie ingressada a la col·lecció, que consta de cinc peces dedicades a la “Història d’Abraham”, fou teixida en 1560-1570 a la ciutat flamenca d’Enghien, als telers de Philippe van der Cammen, amb cartrons d’un pintor desconegut. Es va integrar a la Seu Vella entre 1575 i 1588, versemblantment per donació del bisbe Antoni Agustin, tanmateix no documentada.

El valor principal des tapissos, més enllà de l’interès pràctic de la seva mobilitat i de les seves propietats tèrmiques i higroscòpiques, provenia sobretot de les seves qualitats ornamentals i sumptuàries, de les seves connotacions de riquesa i de refinament, i en definitiva d’ostentació de jerarquia i de poder. El cost elevadíssim dels tapissos, a causa de la complexitat i laboriositat de la seva manufactura, contribuí paradoxalment al seu èxit, perquè de fet es van convertir en un signe evident de la riquesa i la posició social del seu propietari. Els tapissos amb la seva sola presència, proclamaven la presència i l’esplendor del poder. L’exposició de la col·lecció cinccentista de tapissos flamencs de la Seu Vella de Lleida, que presenta una porció peculiar i molt poc coneguda, però significativa, del patrimoni històrico-artístic del país, també permet de prendre contacte amb aquest aspecte de monumentalització de l’espai i de representació del poder que hem assenyalat.

Exposició:

La col·lecció de tapissos de la Seu Vella de Lleida (Comissari: Joaquim Garriga)

Del 7 de maig al 3 d’octubre de 2010 (inauguració: 6 de maig)

Lloc: Seu Vella de Lleida, Turó de la Seu Vella, s/n

www.tapissosdelleida.cat

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: