Del 18 al 21 de juliol la Universitat de Girona acull les XXV Jornades Internacionals per a Professors de Català. Els actes, organitzats per l’Institut Ramon Llull, compten amb la col·laboració de la Xarxa Vives d’Universitats i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Les Jornades tracten qüestions sobre avaluació, tant des d’un punt de vista formal en relació amb les especificacions del Marc europeu comú de referència per a les llengües, com de l’avaluació de l’aprenentatge pensant en aspectes formatius, constructius i com a procés. També hi destaca l’ús de les tecnologies com a element afavoridor de l’aprenentatge en xarxa. D’altra banda, com és costum, s’hi destina un espai per a l’intercanvi d’experiències docents i la presentació d’activitats acadèmiques i de promoció dels estudis catalans. Finalment, els organitzadors volen donar un pas més en la inclusió i el tractament de la cultura en l’aprenentatge del català com a llengua estrangera i presentar noves eines que facilitin el coneixement del sistema normatiu del català. Les XXV Jornades, si bé es duen a terme en un context d’austeritat i de contenció pressupostària, són un estímul per garantir una bona formació del professorat d’estudis catalans a les universitats de fora del domini lingüístic.
Vint i cinc anys de trobades
La Universitat de Girona acull les Jornades a la Facultat de Lletres. A l’organització de l’Institut Ramon Llull s’hi afegeix la col·laboració de la Xarxa Vives d’Universitats i de l’Institut d’Estudis Catalans. De fet, enguany, els organitzadors han decidit afegir-se a la commemoració del centenari de la Secció Filològica del IEC (1911-2011) i per això els actes comptaran amb la conferència inaugural del seu president, Isidor Marí, acte amb el qual s’adhereixen a la campanya “2011 l’any de la paraula viva”, que es vol dur a les universitats de l’exterior amb docència d’estudis catalans. Des d’un altre àmbit, el director de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ha expressat el seu agraïment als professors per la “contribució a la projecció de la llengua i la cultura catalanes a l’exterior”.
Les trobades de formació de professorat van començar a Palma de Mallorca el 1987 amb el recolzament de la Direcció General de Política Lingüística i del Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya. Fins ara les ciutats acollidores havien estat Olot, Andorra, Morella, Perpinyà, Tarragona, Barcelona i Vic, entre d’altres. L’Institut Ramon Llull va assumir-ne l’organització a partir de l’any 2002.
Consulteu el programa d’activitats previstes: http://www.llull.cat/monografics/jornades11/index.html
Maximiliano Fuentes ha defensat la tesi “Un viatge pels extrems. Eugeni d’Ors, entre la Gran Guerra i el Feixisme (1914-1923)” en què analitza l’evolució de l’intel·lectual des de la triple perspectiva europea, espanyola i catalana. La tesi de Fuentes proposa una mirada renovada.
La trajectòria vital d’Eugeni d’Ors, “Xènius”, (Barcelona 1881-Vilanova i la Geltrú 1954) resulta tan densa com controvertida. Diversos estudis l’havien dibuixada de manera lineal en el trànsit cap al feixisme, fins i tot l’estigmatitzaven. Maximiliano Fuentes proposa una visió despullada d’apriorismes que, dedicada als anys centrals de la vida de d’Ors (1914-1923), en ressituen el perfil i, sense desviar-lo del destí final conegut, afegeixen meandres a la trajectòria, li sumen complexitat.
L’investigador defensa que l’aproximació a l’intel·lectual barceloní és complicada, en primer lloc, perquè hi ha mancances a la documentació. Assegura que l’obra catalana de d’Ors “està lluny de la publicació completa: Xavier Pla continua editant el Glossari, però encara hi ha volums per publicar”. Per resoldre el buit Fuentes ha hagut de recórrer a la premsa de l’època. Una altra font, la correspondència, segueix inèdita en una gran part i, fins i tot, “la família parla d’una carpeta catalana perduda”. Un altre element que dificulta la descripció despullada del personatge és el tòpic de la traïció a Catalunya, el trànsit al nacionalisme espanyol i la influència que la seva obra desplega sobre els intel·lectuals feixistes hispànics. “Però aquesta –adverteix Fuentes– és només una de les realitats de d’Ors i el que a mi m’interessa és treballar des de la duplicitat que conformen la seva personalitat i el seu context”.
Ors i la Gran Guerra
Una de idees que es defensa a la tesi és que la Gran Guerra té una importància cabdal en la trajectòria d’Eugeni d’Ors. Alineat amb els neutralistes se situa en un terreny incòmode entre una majoria aliadòfila i una minoria germanòfila, i aquesta posició el condueix a un enfrontament amb Charles Maurras i l’Action Française, tot i que les idees del francès havien estat una de les fonts centrals en la conformació del pensament orsià sobre la nació catalana. “Més que neutral, d’Ors, és un europeista que entén que Europa no pot lluitar contra sí mateixa, perquè és una única cultura” –diu Fuentes– una cultura i uns valors que els brandeix des de Catalunya amb la intenció d’aconseguir la regeneració d’Espanya. “Si Europa declina, a causa de la guerra, declinen la cultura i els ideals i, també, l’ imperialisme català que aspira a remoure els fonaments d’Espanya”, prossegueix. En un aiguabarreig semblant trobarà un aliat en el pacifista Romain Rolland, que lidera un corrent que a finals de la dècada entrarà en contacte amb el comunisme bolxevic. “És difícil inserir d’Ors en aquest context”, admet, però matisa que, sobretot, les contradiccions serveixen per esborrar la imatge del camí directe al feixisme. A més, la seva trajectòria il·lustra la d’altres pensadors del seu temps, que després de l’impacte de la guerra, consideren el règim democràtic com a decadent i insuficient per proporcionar respostes a un món que entenen trasbalsat. I les sortides seran dues: el comunisme i el feixisme.
D’Ors, antiliberal
“Una de les característiques de d’Ors és que sempre està molt ben informat”. Pel paper que desenvolupa a l’Ateneu, per les estades a París com a corresponsal de La Veu de Catalunya… A més, se’l reconeix l’impulsor d’un bon nombre d’iniciatives, com la Xarxa de Biblioteques Populars o els Seminaris de Filosofia (portarà Bertrand Russell a Barcelona, el 1919). Però la Gran Guerra desbarata les xarxes de contactes i molts dels camins de la cultura. Encara més, la mort de Prat de la Riba el 1917 fa aflorar les diferències que separaven Ors del gruix d’ideòlegs de la Lliga Regionalista, i se’n va allunyar per acostar-se a sindicalistes com Francesc Layret, a la vegada que mantenia la indefinició sobre el que pensava de la revolució bolxevic. L’autor de la tesi aclareix que “després de l’abandonament de les principals institucions de la cultura catalana, va iniciar un període marcat per la recerca de suports polítics i materials amb els quals continuar els seus projectes culturals i intel·lectuals” i, el 1923, posa fi al que denomina “trasguerra” amb una aposta pel retorn als valors tradicionals. A partir d’aquest moment, “Xènius”, comença a fer públiques les primeres simpaties cap al moviment feixista italià. Segons Maximiliano Fuentes, els vaivens d’Eugeni d’Ors “cal buscar-los en un corrent profund de l’Europa d’entreguerres, un corrent del qual va ser-ne un dels principals exponents espanyols i catalans: el de l’antiliberalisme”.
Èxit d’assistència en la sessió de treball dedicada a la metodologia de recerca etnològica organitzada per la Càtedra d’Estudis Marítims a Palamós. “Documents Tècnics”, nova col·lecció de la Càtedra d’Estudis Marítims. Recerca en viu, a l’Espai del Peix.
“Documents Tècnics”, nova col·lecció de la Càtedra d’Estudis Marítims
La Càtedra d’Estudis Marítims i Documare han iniciat una nova col·lecció de publicacions que du per títol Documents Tècnics. Gamba de Palamós (Aristeus antennatus): Explotación y gestión, que és el primer número i ha estat presentat el 18 de juny. La col·lecció neix amb l’objectiu de donar difusió als resultats de les recerques vinculades a projectes de temàtica marítima i pesquera, des d’una perspectiva interdisciplinar, amb un marcat caràcter tècnic i el màxim rigor científic.
“Documents tècnics” inclourà memòries de recerca, assaigs i presentacions caracteritzats per la innovació i l’avantguarda dels seus continguts en diferents disciplines científiques, amb la voluntat de fer extensibles els resultats a la societat i als diferents col·lectius professionals –sovint involucrats en els projectes de investigació–com una eina més d’anàlisi i de presa de decisions estratègiques.
La Gamba de Palamós (Aristeus antennatus): Explotación y gestión és el resultat de la tesi de Montse Bargalló, elaborada en el programa de Màster de Gestió de Pesqueries, organitzat per la Universitat de Barcelona. S’analitzen tant els aspectes crucials de l’explotació de la gamba per part de la flota d’arrossegament de Palamós, com els condicionants ecològics, els aspectes tècnics i les estratègies d’explotació dels patrons palamosins, mentre es destaca l’important paper que juga la gambeta petita, anomenada “reballa”, en la formació final del salari dels tripulants. Els aspectes es recullen en una proposta de pla de gestió de la gamba de Palamós que té per objectiu racionalitzar l’explotació i fer-la ecològica i socialment sostenible.
Encara, pel que fa a les publicacions, han estat presentats els Quaderns Blaus de la Càtedra d’Estudis Marítims, amb una conferència de la geògrafa de la UdG Carolina Martí, que ha tingut lloc el 16 d’abril al Museu de la Pesca de Palamós.
Èxit d’assistència en la sessió de treball dedicada a la metodologia de recerca etnològica organitzada a Palamós per la Càtedra d’Estudis Marítims
A la sessió de treball “Metodologia de recerca etnològica. Sessió de treball per a investigadors”, que es va dur a terme a la Casa del Mar de Palamós, organitzada per la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona-Ajuntament de Palamós), van assistir-hi una cinquantena d’investigadors de l’àmbit de la cultura popular, de les tradicions i de l’etnologia, la majoria provinents d’entitats culturals com museus, associacions d’estudiosos, empreses de gestió cultural i també estudiants i professors de les diferents universitats catalanes. La inscripció a les Jornades era gratuïta. Els tècnics del CPCPTC encarregats de dur a terme la sessió van ser Manel Català i Roger Costa.
En finalitzar la sessió de treball va tenir lloc una visita a l’Espai del Peix, equipament cultural que treballa també en el camp de la recuperació de la memòria popular a través de l’inventari i la catalogació de receptes tradicionals dels pescadors. La sessió ha tingut el suport del Museu de la Pesca, la Confraria de Pescadors de Palamós i del mateix CPCPTC.
Recerca en viu, a l’Espai del Peix. Palamós
Sessions d’investigació acadèmica, cuina i gastronomia unides i obertes als visitants, que s’organitzen en el marc de la recerca “Els orígens de la oferta restauradora de peix a la comarca del Baix Empordà: la cuina dels pescadors”, dirigides per Documare i la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona-Ajuntament de Palamós). L’objectiu de les sessions és documentar i recuperar la cuina tradicional de les embarcacions de pesca, transmesa per les dones i els seus descendents. Així, diferents ranxers, dones de pescadors i familiars cuinen en directe als fogons de l’Espai del Peix els plats més habituals de la cuina d’a bord, mentre l’equip documenta la recepta i interroga el cuiner sobre diferents aspectes d’aquesta cuina marinera.
Luigi Cosenza: la integritat com a revulsiu
La Col·lecció escrits d’arquitectura que edita l’Escola Politècnica Superior publica el segon volum i el dedica a Luigi Cosenza.
Luigi Cosenza va escriure, el 1936, Farsa real d’un projecte ideal. Més endavant, el 1950, escrivia Els lligams amb la tradició. Ara, Josep Fuses, Nadia Fava i Maria Pia Fontana reediten els escrits de l’arquitecte napolità en un nou volum de la col·lecció Escrits d’Arquitectura, que publiquen l’Escola Politècnica Superior de la UdG i Documenta Universitària.
Josep Fuses, al pròleg, explica que Cosenza pertany “al sector més clarivident del moviment modern, aquell que centrava el seu objectiu, no en la creació d’una nova mitologia formal, sinó en la participació activa en la transformació de la realitat”. L’interès per l’arquitecte no és nou: el 2008 la Universitat de Girona va acollir l’exposició “Luigi Cosenza, el territori habitable” en què, a través del discurs museogràfic, es mostrava la seva voluntat de tornar a l’home la dimensió poètica d’aquell que viu en comunió amb l’entorn a través de la projecció d’espais que pugui habitar, on pugui desenvolupar la seva vida més privada i, a la vegada, viure-la en relació amb la natura, una intenció que es materialitza en el recull de textos que presenten.
Per a Pia Fontana i Miguel Mayorga, la posició de Cosenza representa “una possible via de sortida a l’actual situació de descomposició, discontinuïtat i desagregació urbana a través de tres idees per a la reflexió i l’acció: sentit ètic de l’arquitecte, valoració de la tradició i visió de conjunt, unes sempre útils per resoldre el problema d’habitar.”
L’emfiteusi en època moderna i contemporània centra els debats del XXIII Seminari d’Història Econòmica i Social, que té lloc dels dies 16 al 18 de juny a la Facultat de Lletres de la UdG.
Els debats sobre l’emfiteusi han girat moltes vegades al voltant del seu suposat caràcter feudal, però preguntar-se sobre l’emfiteusi també significa preguntar-se sobre un instrument d’explotació de recursos i, per tant, un possible instrument de creixement econòmic i de distribució de rendes, en diferents èpoques, a moltes regions. El seminari reunirà experts de diferents països europeus i llatinoamericans interessats a aproximar-se a les pràctiques emfitèutiques a diferents regions i períodes, que abracen l’època moderna i contemporània, per reflexionar i discutir per què aquest instrument contractual va ser utilitzat o refusat per grups socials de característiques molt diferents i en contextos diferents.
Dijous 16 de juny.
Primera Sessió
Les pràctiques emfitèutiques a l’Europa moderna
16h- 16.30h: Gérard Béaur (CNRS-EHESS): Les formes de l’emphytéose dans la France d’Ancien Régime ou l’emphytéose dans tous ses états.
16.30h-17h: Giorgio Chittolini (Universitat de Milà): La lunga storia dell’enfiteusi ecclesiastica nell’Italia moderna, s.XV-XVIII.
17h-17.30h: Eleftheria Zei (Universitat de Creta – Facultat d’Història i Arqueologia): Pratiques emphytéotiques et rapports de pouvoir dans le monde insulaire grec, 17ème et 18ème siècles : résistances et transitions.
17.30h-18h: Debat
18h-18.30h: Pausa
18.30h-19h: Efi Argyrou et Lazari Sevasti (Universitat Oberta de Grècia): Les pratiques emphytéotiques et leur rôle dans la formation sociale et mentale des îles Ioniennes pendant l’occupation vénitienne.
19h-19.30h: Rui Santos (Universitat Nova de Lisboa): Modernité économique et plasticité des contrats traditionnels: le rôle changeant de l’emphytéose en Alentejo à la fin de l’Ancien Régime
19.30h-20h: Debat
Divendres 17 de juny.
Segona sessió
Les pràctiques emfitèutiques a l’Europa moderna (continuació)
9h-9.30h: Fabrice Boudjaaba (CNRS-Universitat de Rennes): Les pratiques emphytéotiques en Normandie au XVIIIème siècle : les usages multiples de la fieffe.
9.30-10h: Michela Barbot (Universitat Luigi Bocconi, Milà): L’emphytéose et les autres formes de propriété dissociée en Italie du Nord (XVIème-XIXème siècles): une perspective comparative entre villes et campagnes
10h-10.30h: Jean Michel Boehler (Universitat d’Estrasburg): Le Hoflehn dans l’espace germanique : une forme de propriété déguisée? Le cas de la campagne alsacienne aux XVIIème et XVIIIème siècles.
10.30h-11h: Debat
11h-11.30h: Pausa
11.30h-12h: Llorenç Ferrer (Universitat de Barcelona) i Belen Moreno (Universitat Autònoma de Madrid): El contracte de ‘rabassa morta’: orígens i evolució.
12h-12.30h: Pegerto Saavedra (Universitat de Santiago) Los foros: fuentes de rentas y fuentes de conflictos en la Galicia Moderna
12.30h-13h: Pablo F. Luna (Universitat París-Sorbona): Du «foro» à la location (et vice-versa): la pratique emphytéotique du monastère San Pelayo dans les Asturies d’Ancien Régime.
13h-13.30h: Debat
Tercera sessió
Les pràctiques emfitèutiques i les transformacions agràries dels segles XVIII i XIX
16h-16.30h: Rosa Congost, Pere Gifre i Enric Saguer (CRHR, Universitat de Girona): El paper de les pràctiques emfitèutiques en les transformacions socials i econòmiques de la Catalunya dels segles XVIII al XX.
16.30h-17h: Gabriel Jover (CRHR, Universitat de Girona), Antonia Morey (Universitat de les Illes Balears): De «l’emfiteusi feudal» a «l’emfiteusi comuna»: Mallorca, segles XVIII-XX
17h-17.30h: Socrates Petmezas (Universitat de Creta): Le bail emphytéotique (droit de culture des terres de ciftlik) en Thessalie et Macédoine (XVIIIème et XIXème siècles).
17.30h-18h: Debat
18h-18.30h: Pausa
Quarta sessió
L’emfiteusi i les revolucions liberals
18.30h-19h: Fernando Armas (Universitat de Lima): Enfiteusis y contexto económico: el comportamiento de las instituciones religiosas en la ciudad de Lima, siglo XIX.
19h-19.30h: Cecilia Fandos i Ana Teruel (UNIHR-ISHIR, Universitat Nacional de Jujuy, CONICET, Argentina): ¿Expropiación o formación de un campesinado minifundista? La enfiteusis en el Norte de Argentina (Provincia de Jujuy), en el siglo XIX.
19.30h-20h: Aquiles Omar Ávila Quijas (Colegio de México): La enfiteusis como estrategia de defensa de los tejidos municipales ante la privatización. El caso del Astillero de Antigua Guatemala, 1818-1853
20h-20.30h: Debat
Dissabte 18 de juny
Cinquena sessió
L’emfiteusi i les revolucions liberals (continuació).
9h-9.30h: Benedita Camara (Universitat da Madeira): Colonia contract of Madeira was not classified as emphyteusis by the Portuguese civil code (1867). The new legal framework allowed long term cooperation between agents?
9.30h-10h: Rosa Congost (Universitat de Girona): La pervivència dels censos a la Catalunya contemporània
10h-10.30h: Rafael Vallejo Pousada (Universitat de Vigo): La supervivencia de los foros en Galicia con la desamortización
10.30h-11h: Debat
11h-11.30h: Pausa
11.30h-12h: Maurice Aymard (EHESS): Conclusions.
12h-13h: Debat general.
Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (IRH – UdG) i GDR 2912-CNRS
Comitè organitzador: Gérard Béaur (CRH – EHESS, París), Rosa Congost (CRHR – UdG), Gabriel Jover (CRHR – UdG), Pablo F. Luna (Universitat París 4 – Sorbona) i Enric Saguer (CRHR – UdG).
Amb el suport de: Ministerio de Ciencia e Innovación, CNRS, Fundació Privada Girona: Universitat i Futur, Vicerectorat de Política Internacional – UdG.
Lloc de realització: Facultat de Lletres de la UdG (Plaça Ferrater Mora, 1, Girona)
Preu de matrícula: 30€
Gratuït per als estudiants de la UdG i per als socis de: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines (AHRCG), Sociedad Española de Historia Agraria (SEHA).
Les llengües principals del Seminari seran el català, el castellà, el francès i l’anglès.
Més informació: Secretaria de l’Institut de Recerca Històrica (UdG) Facultat de Lletres. Pl. Ferrater Mora, 1 – 17071 Girona. Tel. (+34) 972 418 945. dir.irh@udg.edu
Inauguració de l’exposició “A l’ombra de Josep Pla. Cinc escriptors-periodistes gironins de la República. Claudi Ametlla, Manuel Brunet, Agustí Cabruja, Jaume Gascon i Emili Vigo”. Dissabte 18 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, a la Fundació Josep Pla de Palafrugell
El dissabte, 18 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, tindrà lloc a la Fundació Josep Pla de Palafrugell la inauguració de l’exposició “A l’ombra de Josep Pla. Cinc escriptors-periodistes gironins de la República. Claudi Ametlla, Manuel Brunet, Agustí Cabruja, Jaume Gascon i Emili Vigo”
L’exposició, coproduïda per la Càtedra Josep Pla i la Fundació Josep Pla, i que compta amb el suport de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i el Departament de Filologia i Comunicació de la UdG, centra la seva atenció en el rescat del periodisme literari i autoreferencial d’algunes figures representatives de les comarques gironines. Vol restituir la memòria de cinc personatges injustament oblidats, que van morir a l’exili o que van quedar silenciats a l’interior, proposant un recorregut que reuneixi la documentació localitzada més rellevant, ordenada i presentada de forma coherent i atractiva.
Claudi Ametlla, Manuel Brunet, Agustí Cabruja, Jaume Gascon i Emili Vigo són cinc figures de les comarques gironines (o vinculades amb les nostres comarques) avui no prou reconegudes del patrimoni cultural de la Catalunya dels anys de preguerra i de la immediata postguerra.
Encara que els cinc escriptors-periodistes no devien arribar a coincidir mai tots alhora, el cert és que, d’alguna manera o altra, es coneixien, tenien multitud d’amics comuns, treballaven o havien treballat junts i coincidien en el respecte per la figura de Josep Pla, vista com la figura més brillant i contradictòria de l’edat d’or del periodisme català.
En l’acte intervindran Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona, i Joaquim M. Puigvert, vicerector de relacions institucionals, societat i cultura de la Universitat de Girona.
“Tot és llegendari i inaferrable. És per aquesta raó que les persones que posseeixen una forma o altra de memòria, excitada, generalment, pels papers dels arxius, memòria sempre fluixíssima, tenen al meu entendre, una gran consideració.”
Josep Pla. Notes del capvesprol. OC XXXV, 552
Aguiló, Anna: Text introductori del catàleg A l’ombra de Josep Pla
Montero, Francesc i Pla, Xavier: A l’ombra de Josep Pla. Cinc escriptors-periodistes gironins de la República
Els dies 20, 21 i 22 de juny se celebrarà a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona el VIIIè Col·loqui Internacional “Problemes i Mètodes d’Història de la Llengua”, que organitza el Grup d’Història de la Llengua de la Universitat de Girona.
Aquesta sèrie de congressos es van iniciar l’any 1991, i ha portat a Girona alguns dels especialistes més reconeguts en el món de la filologia i de la història de les llengües romàniques. Després d’un període d’inactivitat, aquest any es reprèn el Col·loqui amb la voluntat de tractar i de debatre, com sempre, aspectes teòrics i metodològics de la disciplina de la història lingüística, però també amb l’objectiu de transcendir l’espai romànic per assolir un ressò més ampli del seu treball.
En aquesta ocasió, sota l’epígraf de L’espai de les llengües, els més de cinquanta participants que han confirmat la seva assistència centraran les seves reflexions en els processos d’emergència de noves llengües i en la mort de les llengües, temes de gran actualitat i fonamentals per entendre el paper de les llengües en el món globalitzat. Les sessions s’articularan a l’entorn de tres eixos principals:
- El concepte de llengua.
- La distància lingüística i la magnitud de les llengües.
- Llengua i dialectes: un procés d’ocultació.
La discussió entre els especialistes, que és una de les característiques més rellevants d’aquest col·loqui, s’estructurarà a l’entorn de les ponències següents:
- Josep M. Nadal i Francesc Feliu (Universitat de Girona): Sobre invencions necessàries: elogi de la lingüística.
- Carme Junyent (Universitat de Barcelona): És possible un concepte de llengua universal?
- José Luís Mendívil (Universidad de Zaragoza): El concepto de lengua natural. El lenguaje y las lenguas desde el punto de vista biolingüístico.
- Jean Michel Eloy (Université de Picardie-Jules Verne): La question de la distance linguistique et le concept de langue.
- John E. Joseph (University of Edinburg): The Discursive Politics of Making and Contesting Languages.
- Henri Boyer (Université Paul-Valéry-Montpellier III): L’impact des représentacions sociolinguistiques (un questionement d’ordre théorique et d’ordre practique).
- Juan Carlos Moreno (Universidad Autónoma de Madrid): Lengua, dialecto y población de competencias.
- Paolo D’Achille (Università degli Studi di Roma III): Per una storia dei rapporti tra lingua italiana e dialetti: aspetti generali e problemi particolari.
- Ramon Sistac (Universitat de Lleida): De la construcció de la llengua a la destrucció dels dialectes.
- Rosanna Sornicola (Università degli Studi di Napoli – Frederico II): Abbiamo bisogno di una lingüística emozionale?
L’organització del VIIIè Col·loqui Internacional “Problemes i Mètodes d’Història de la Llengua” és a càrrec de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, i hi col·laboren el Departament de Filologia i Comunicació i l’Observatori de les Llengües d’Europa i la Mediterrània, de la Universitat de Girona.
El Ministeri licita les obres per restaurar la capella i condicionar-la com espai polivalent de la Universitat de Girona. Les obres tenen un pressupost base de licitació d’1.004.943 Euros.
La victòria de Lepant, el 1571, atribuïda per Pius V a la intercessió de la Verge del Roser, va disparar-ne la devoció a Catalunya. La del Roser era una advocació que havien introduït el Dominics i que facilitava, a partir del res continuat d’avemaries, que els monjos llecs es relacionessin amb la fe d’una manera més amable de com ho havien fet amb els psalms i que, aviat, va tenir un gran ressò popular. El segle XVII és, doncs, un escenari de devoció i recuperació econòmica que va permetre que s’aixequessin capelles com la de la Mare de Déu del Roser, que creix annexa a l’església de Sant Domènec, joia del gran convent que els Dominics tenien a Girona i que havien fundat, fora muralla, al segle XIII. Després de la Desamortització el conjunt monumental va viure un període de decadència que no es va trencar fins que, a partir del 1991, va passar a formar part del patrimoni de la Universitat de Girona. La intervenció que finançarà el Ministerio de Fomento continua el procés de rehabilitació del Campus Barri Vell, iniciat amb la reconstrucció del Claustre com a Facultat de Lletres, seguida de l’adequació del Seminari Menor (Facultat d’Educació i Psicologia) i, més recentment, la consolidació de les cobertes de l’església de Sant Domènec.
Restauració de l’espai interior
El projecte de rehabilitació i condicionament de la capella contempla la restauració de l’espai interior, una operació que farà que es netegi la pedra llaurada de les pilastres, cornises, arcs i sòcols. També es reconstruirà el paviment ceràmic, es renovaran les fusteries de les portes i les finestres i es refarà l’estuc de les parets i les voltes. Pel que fa a la intervenció exterior, es restaurarà el volum, tot i què es respectaran les característiques particulars, que tenen en compte que l’edifici no es va arribar a completar mai. Encara hi ha més tasques previstes, que afecten l’absis, i que són la reconstrucció dels dos trams de la cornisa de pedra llaurada i la recuperació de la planta ortogonal.
La transformació de la capella de Mare de Déu del Roser en espai polivalent comportarà l’aplicació d’uns elements que faran que s’adapti a la normativa actual pel que fa a seguretat, funcionalitat, accessibilitat, climatització i noves tecnologies.
Els esportistes de la UdG, Helio López i Naila Jornet, s’han classificat en primera posició en les categories masculina i femenina del Campionat de Catalunya Universitari de Curses de Muntanya, que ha tingut lloc a Alpens (Osona) el 7 de juny.
La cursa, que ha comptat amb la participació de tres-cents corredors de diferents universitats catalanes, s’ha caracteritzat per la duresa d’un recorregut que acumulava 1.060 metres de desnivell positiu en els seus 26.5 km. de distància.
Helio López ha resultat vencedor absolut amb un temps de 02:18:38, seguit de Quim Torné –també de la UdG– amb un temps de 02:21:59. La corredora Naila Jornet ha vençut en la categoria femenina amb un temps de 03:16:41.
Ha mort Jorge Semprun
La figura de l’intel·lectual i la seva experiència estètica i vital van ser protagonistes d’un congrés a la Universitat de Girona l’any 2003. Nascut a Madrid el 1923, Semprun ha fet de la memòria una palanca amb què ha amplificat la força de la paraula, la dels que no han volgut oblidar que “la mort sempre ens recorda alguna cosa”.
La polifacètica trajectòria de Jorge Semprun com a escriptor, polític i guionista cinematogràfic, a banda de la seva condició de membre de la resistència comunista clandestina durant la postguerra, i de supervivent del camp d’extermini nazi de Buchenwald, el converteixen en un dels intel·lectuals europeus més rellevants de la segona meitat del segle XX.
La seva figura va ésser objecte d’un congrés internacional a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona el 2003, titulat “Jorge Semprún o las espirales de la memoria” i dirigit pel Dr. Xavier Pla. Durant tres dies filòlegs, historiadors i intel·lectuals van debatre al voltant de la trajectòria vital i política de Jorge Semprún, així com la plasmació de la mateixa en la literatura i el cinema. La presència de l’escriptor al congrés va permetre aprofundir en l’anàlisi de la seva figura i itinerari vital i estètic.
